El Reglament (UE) 2024/1689, el que tothom anomena AI Act, fa des del 2024 que entra en vigor a terminis. La part que arriba ara és l'article 50, i és la primera que toca empreses normals: no els que fabriquen models d'intel·ligència artificial, sinó els que simplement els fan servir. Una assessoria amb un chatbot al web. Una botiga amb respostes automàtiques a WhatsApp. Un taller que publica a les xarxes imatges fetes amb IA.
La data és el 2 d'agost de 2026. I no, no s'ha ajornat.
Què obliga exactament
L'article 50 no regula què pot fer la IA. Regula que se sàpiga que hi ha una IA al darrere. Són obligacions de transparència, i es resumeixen en quatre:
- Si el teu sistema parla amb persones (chatbot, assistent de veu, respostes automàtiques), has d'informar que estan interactuant amb una IA — llevat que sigui evident per a una persona raonablement atenta.
- Si generes contingut sintètic (text, imatge, àudio, vídeo), ha de dur marcatge tècnic que permeti detectar que es va fer amb IA.
- Si publiques un deepfake —imatge, àudio o vídeo manipulat que sembli real— cal dir-ho de manera visible.
- Si publiques text d'interès públic generat per IA sense revisió humana editorial, cal indicar-ho.
L'avís s'ha de donar en la primera interacció, de manera clara i accessible. No val enterrar-lo a la política de privacitat.
A qui s'aplica de debò
Aquí hi ha el malentès més comú. Molta gent assumeix que això va de les grans tecnològiques. L'article 50 distingeix entre el proveïdor (qui desenvolupa el sistema) i el responsable del desplegament (qui el fa servir en la seva activitat). Les obligacions d'avisar l'usuari i d'etiquetar deepfakes recauen sobre el segon.
És a dir: si has contractat un chatbot a un proveïdor i el tens posat al teu web, l'obligació que aquell chatbot digui que és una IA és teva, no de qui te'l va vendre. Que el proveïdor t'ho posi fàcil és una altra cosa; la responsabilitat davant de l'autoritat és de qui el desplega.
Prova ràpida: et toca?
Repassa aquesta llista pensant en el que tens avui publicat.
Les dates, sense adorns
Què passa si no ho fas
L'article 99 del Reglament situa l'incompliment de l'article 50 en un tram de fins a 15 milions d'euros o el 3 % del volum de negoci mundial anual, l'import que resulti més gran.
Abans que se't caigui el cafè a sobre: per a pimes i empreses emergents el mateix Reglament inverteix la regla i aplica el menor dels dos imports, i les sancions es gradúen per gravetat, durada, mida i cooperació. Ningú no multarà amb 15 milions una gestoria de quatre persones per un chatbot sense avís. Però la infracció existeix, i la manera d'evitar-la costa literalment una tarda.
El que faríem aquesta setmana, per ordre:
1. Obre el teu web i mira si tens un xat. Si el tens, afegeix al primer missatge alguna cosa com «Hola, sóc l'assistent virtual de [empresa]. T'atén una IA; si prefereixes parlar amb una persona, digue-m'ho».
2. Pregunta al teu proveïdor de chatbot si el marcatge de contingut sintètic el cobreix ell o l'has d'activar tu.
3. Si publiques imatges o vídeos fets amb IA, afegeix la menció al peu. La Comissió Europea ha publicat icones per a això — el seu ús és voluntari, però etiquetar no ho és.
4. Apunta-ho per escrit. Si algun dia t'ho pregunten, el que val és poder ensenyar què vas fer i quan.
Per què t'ho expliquem nosaltres
Factuza és un programa de facturació VeriFactu. No té res a veure amb chatbots. I tot i així aquest és el nostre primer butlletí, per una raó: l'article 50 és l'exemple perfecte del tipus de norma que enfonsa un autònom o una pime. No surt als mitjans generalistes, no te la explica el teu gestor perquè no és fiscal, no t'arriba cap carta, i un dia simplement estàs incomplint.
El mateix passa amb VeriFactu, per cert. L'obligació és 1 de gener de 2027 per a societats i 1 de juliol de 2027 per a autònoms, i encara hi ha qui creu que es va ajornar indefinidament.
I ja que hi som: a Factuza no fem servir IA generativa
Les dues funcions nostres que més ho semblen no ho són. El dictat de factures fa servir el reconeixement de veu del mateix dispositiu més un intèrpret de regles fixes. L'OCR de despeses és un model d'extracció: llegeix el que posa al paper, no s'inventa res.
Les mateixes entrades donen sempre les mateixes sortides, i cada dada que Factuza calcula porta apuntat d'on va sortir. En un programa que toca els teus impostos ens sembla el mínim. Per això et podem explicar això de l'article 50 sense estar-te venent res.
Fonts
- Reglament (UE) 2024/1689 (Reglament d'Intel·ligència Artificial), arts. 50 i 99 — EUR-Lex
- Comissió Europea, directrius sobre les obligacions de transparència de l'art. 50 i treballs d'etiquetatge — digital-strategy.ec.europa.eu
- Reglament (UE) 2026/1744 («Òmnibus digital»): transició de l'art. 50.2 fins al 2-des-2026, sense alterar la data general del 2-ago-2026 — anàlisi Delvy
- Projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la IA (AESIA i règim sancionador), en tramitació — BOCG, Congrés dels Diputats
- Obligacions de transparència, guia pràctica — PwC NewLaw Pulse
- Reial Decret llei 15/2025 (calendari VeriFactu: 1-gen-2027 societats, 1-jul-2027 autònoms) — BOE
Contingut verificat el 25 de juliol de 2026. Aquest butlletí és informació general, no assessorament jurídic: per al teu cas concret consulta amb el teu assessor.