L'app de Factuza per a Android

Versió de proves. S'instal·la a mà, encara no és a Google Play.

Com instal·lar-la

1. Toca el botó de descarregar des del mateix mòbil o tauleta.
2. Android avisarà que el fitxer pot ser perillós perquè no ve de Play. Tria Descarrega igualment.
3. Obre el fitxer descarregat. La primera vegada, Android demanarà permís per instal·lar aplicacions des del navegador: prem Configuració, activa Permet des d'aquesta font i torna enrere.
4. Toca Instal·la.

En obrir-la per primera vegada només veuràs la pestanya Configuració, i és a propòsit: fins que no hi siguin el teu NIF i el teu nom o raó social no apareixen les d'Emetre, Factures i Clients. Aquestes dues dades viatgen dins de cada registre i entren en el càlcul de l'empremta, així que no es poden corregir després sense trencar la cadena.

Què porta la 0.19

Dos llocs per on l'app encara es podia tancar, tapats. Aquesta versió no porta res que es pugui fer servir: existeix perquè quedaven dos forats a la xarxa que es va posar a la 0.17. Un és en tornar a Emetre portant alguna cosa d'una altra pantalla —«Nova com aquesta», rectificar una factura, o tornar de l'agenda amb un client triat—: aquell bolcat es feia sense xarxa, i si alguna cosa hi hagués fallat es tancava l'app sencera. L'altre, en obrir l'agenda per triar client, que passa a mitja factura sense acabar. Ara tots dos avisen i continuen, en comptes de tancar-se.

Hi va també una correcció petita que sí que es nota: la pantalla d'Emetre es pintava dues vegades seguides cada cop que entraves a la pestanya, per una línia repetida. Ara es pinta una i entra una mica més ràpida.

I per sota, fora del mòbil: el diagnòstic que es puja quan alguna cosa falla a Azure ja no arrossega al repositori els identificadors de la subscripció, de l'inquilí, el correu ni el nom del servidor de la base de dades —no són contrasenyes, però són l'adreça de casa—, i el rastrejador de credencials del taller, que mirava a tots els fitxers menys precisament en aquell, ara també l'hi mira.

Què va portar la 0.18

Donar d'alta un client amb una foto. Si tens al davant una factura seva —o una de teva de les d'abans, o el PDF que et va enviar per correu— ja no cal teclejar-ne les dades. Entres a Clients, prems afegir i a dalt del formulari surt «Tens una factura seva?». Li fas la foto allà mateix o tries un fitxer del mòbil; val igual una foto que un PDF. L'app en treu el nom, el NIF i l'adreça i els escriu als camps.

Es llegeix dins del telèfon. La imatge de la factura no s'envia a cap servidor, ni al nostre ni al de ningú. La primera vegada, el sistema es descarrega el lector de text; a partir d'aquí funciona també sense cobertura.

Hi ha una cosa que l'app es nega a fer, i convé explicar-la perquè és la que de debò importa: endevinar. A tota factura surten dos NIF, el de qui l'emet i el de qui la rep, i decidir quin dels dos és el client no és llegir, és triar. Si el teu NIF és posat a Configuració, l'app ratlla la teva part i es queda amb l'altra sense preguntar-te res. Si no ho pot saber amb seguretat —perquè falta el teu NIF, o perquè el paper no retola qui és qui— t'ensenya tots dos i tries tu. Colar un NIF equivocat amb cara de segur seria el pitjor que podria passar aquí: aquell NIF es copia dins de cada factura que li emetis i entra en el càlcul de l'empremta, i després ja no es corregeix.

Pel mateix, el que s'ha llegit no es desa sol: s'escriu als camps, on pots corregir-ho, i deses tu. I el lector apareix únicament en donar d'alta un client nou, mai en editar-ne un que ja tens, perquè una lectura torta no pugui trepitjar una dada que ja estava bé. Repassa sempre el NIF abans de desar: surt d'una foto, no d'un registre oficial.

Què va portar la 0.17

L'IVA de la fitxa de la factura, bé. Això importa si factures amb més d'un tipus d'IVA a la mateixa factura, que és el normal en un ofici: mà d'obra al 21 % i material al 10 %. Fins ara la fitxa de la factura ensenyava una sola línia d'IVA, la del primer tipus, així que una factura de dos tipus es veia al mòbil com si fos sencera al 21 % i la quota que hi posava no coincidia amb la del PDF que li havies enviat al client.

Convé dir exactament què estava malament i què no: el PDF sempre va estar bé, i el registre que se signa i s'encadena també. El que estava malament era el que es llegia en una pantalla. Cap factura emesa no està malament per això.

Ara aquesta fitxa ensenya una línia per cada tipus, amb la base sobre la qual s'aplica cadascun, i ensenya a més el que abans no sortia: les línies exemptes amb la seva causa, la inversió del subjecte passiu, els suplerts i el recàrrec d'equivalència. Aquestes línies es calculen al mateix lloc d'on surten les del PDF, així que totes dues no poden tornar a dir coses diferents.

I cap pantalla no pot ja tancar l'app. Això no es veu, i és la lliçó que va deixar la 0.16: aquell tancament el provocava una pantalla que no va saber pintar-se, i com que no hi havia res que aturés l'error, s'enduia l'aplicació sencera per davant. Ara totes les pantalles van amb xarxa a sota. Si un dia alguna no aconsegueix pintar-se, es queda coixa aquella i se't diu —«aquesta pantalla no ha sortit sencera», amb l'advertiment que no s'ha esborrat res—, en lloc de tancar-se l'app. El detall tècnic queda apuntat i surt a dalt de Configuració amb un botó per copiar-lo i enviar-lo.

A les pantalles on s'edita alguna cosa —la fitxa d'un client, un pressupost, una plantilla de les que es repeteixen— la xarxa fa a més una altra cosa: si no es van obrir senceres, es bloqueja el desar a propòsit. Desar escriu el que hi hagi als camps, i els camps que no es van arribar a omplir escriurien en blanc el NIF, l'adreça o el venciment d'un client que sí que els tenia, i aquestes dades van copiades dins de cada factura que se li emeti.

Què va portar la 0.16

Arreglat el tancament tot just en obrir. Si l'app es tancava sola just després de la pantalla del logotip, aquesta versió ho arregla.

La causa era una sola línia de la pantalla de Configuració. Demanava un color al catàleg de l'aplicació d'una manera que al mòbil no arriba als colors que viuen en un fitxer a part: en comptes de contestar «no el tinc» —que és just el que aquella línia donava per fet, tant que duia al costat un color de recanvi que no es feia servir mai— llançava un error i s'enduia l'app per davant.

Estava amagat des de la 0.9 perquè només salta en arribar a aquella pantalla, i mentre no has posat el teu NIF aquella pantalla és l'única que hi ha. D'aquí que en un mòbil acabat d'instal·lar es tanqués tot just en obrir, i que en un de ja configurat no es notés. Ara el color va escrit directament al codi i no depèn de cap catàleg.

Amb l'arranjament hi van dues coses més, que són les que impedeixen que el mateix tipus d'ensopegada torni a costar tant. Configuració es pinta ara per seccions independents —el logotip, els colors, l'exemple de la factura, la versió i l'estat de la còpia—, així que una que falli es queda ella sense pintar en lloc d'arrossegar les altres i el formulari de l'alta. I si tot i així la pantalla no arribés a carregar-se sencera, el botó de desar es bloqueja a propòsit: uns ajustos a mitges tenen els camps buits, i desar-los escriuria aquells forats damunt del teu NIF i el teu nom, que entren en l'empremta de cada factura i després ja no es corregeixen.

Es manté tot el que va portar la 0.15, que és el que ha permès trobar això en una tarda en comptes de a cegues.

Què va portar la 0.15

Si l'app es tanca sola, ara t'ho explica. Aquesta versió no porta cap funció nova: tapa un forat pel qual un tancament inesperat es quedava per sempre sense explicació, que és el pitjor lloc on pot estar un programa que s'instal·la a mà en un mòbil, sense cable i sense ordinador on mirar.

El que passava era això. L'app donava l'arrencada per bona tan bon punt es pintava la pantalla del logotip, i la part pesada —muntar les pestanyes i tots els seus serveis— ve després. Si es tancava just allà, la fallada quedava apuntada com una ensopegada amb l'app ja en marxa; la vegada següent obria amb normalitat, s'estavellava al mateix lloc, i el detall de la fallada, escrit dins del mòbil des del primer intent, no s'arribava a veure mai. Un bucle de logotip i tancament sense ni una pista.

Ara l'arrencada no es dona per bona fins que l'app porta dotze segons dreta de debò. Si se'n va abans, en tornar a obrir-la surt una pantalla vermella amb el detall tècnic i un botó per copiar-lo i enviar-lo a suport. Dotze segons i no dos perquè hi ha feina que arrenca a propòsit amb retard —la còpia automàtica, la comprovació de versió— i una fallada seva és igual de mortal i es repetiria igual.

Hi va també un rastre de molles per al cas pitjor: els tancaments que no deixen cap error apuntat, els que vénen del mateix Android per sota. L'app va anotant per on va l'arrencada i esborra aquesta llista en arribar al final; si un dia no hi arriba, la llista apareix a la mateixa pantalla vermella i diu fins on va arribar. No és la causa, però és el lloc, que és el que calia.

I mentre hi hagi un avís sense llegir, l'app no fa la còpia automàtica de l'arrencada. Si resultés ser precisament aquella feina de fons la que fa nosa, repetir-la en obrir seria repetir l'accident, i no arribaries mai a la pantalla des de la qual poder explicar-ho. Tan bon punt llegeixes l'avís, tot torna sol a la normalitat sense tocar res.

Què va portar la 0.14

Còpies de seguretat que es fan soles, i un rescat si el fitxer de dades s'espatlla. Factuza desa ara dins del mateix mòbil, sense que calgui demanar-l'hi, les cinc últimes versions de les teves dades, i les va rotant.

Convé dir amb precisió de què serveixen i de què no, perquè una còpia que es creu més segura del que és fa més mal que cap. Aquestes cinc protegeixen de tres coses reals: un fitxer que es corromp a mig escriure, una restauració equivocada que es vol desfer, i un esborrat accidental. No protegeixen de perdre el telèfon, que te'l robin, que es mulli ni de desinstal·lar l'app, perquè viuen a la mateixa carpeta privada que les dades i se'n van amb ella. Per a això continua fent falta treure la còpia a fora.

El que canvia de debò és el que passa quan alguna cosa va malament. Fins ara, si l'app no podia llegir el seu fitxer, arrencava buida i en silenci i l'avís arribava setmanes després, en quadrar el trimestre. Ara baixa sola a la còpia més recent que sí que es llegeixi, i ho diu: a Configuració apareix una banda que no es pot treure amb el dia i l'hora exactes de les dades que estàs veient, i amb l'única instrucció que importa en aquell moment —comprovar quina va ser la teva última factura abans d'emetre'n cap més, perquè la numeració i la cadena d'empremtes continuen a partir del que hi hagi dins de l'app.

Des de Configuració pots a més restaurar tu qualsevol de les cinc, i va pel mateix camí que un fitxer importat de fora: es comprova la cadena, se t'ensenya què hi ha dins i es pregunta dues vegades. Que la còpia vingui de dins no és motiu per demanar menys cerimònia; és motiu per demanar la mateixa, perquè és la que es fa amb pressa.

I l'app ha deixat de fingir que amb això n'hi ha prou. Ara sap quan vas treure la teva última còpia fora del mòbil i quantes factures hi han entrat des de llavors, i t'ho diu en una banda damunt de la llista de factures quan de debò toca: cinc registres nous, o un mes. Si fas les teves còpies, no veuràs aquesta banda mai, que és exactament el punt: un avís permanent es deixa de llegir a la segona setmana i llavors tampoc no es llegeix el dia que fa falta.

Què va portar la 0.13

Els esborranys del trimestre. L'app sap perfectament el que factures; del que compres només sap el que li diguis, i aquesta és exactament la meitat que falta perquè un 303 signifiqui alguna cosa. A la pantalla nova apuntes les despeses del trimestre i l'IVA que hi vas suportar, i surten les caselles del model amb les xifres de les teves factures ja posades.

Amb el 303 hi van el 130 —que és acumulat des de l'1 de gener i no per trimestres solts, així que la suma la fa l'app amb el que ja vas apuntar abans, que és just la que es fa malament a mà— i, si els actives, el 111 de les retencions que practiques a altres i el 115 del lloguer del local. L'aritmètica fiscal és la mateixa que la del servidor: els models viuen al motor, amb les seves proves, i la pantalla només pregunta i ensenya.

Cada casella diu d'on surt el seu número: de les teves factures, del que has escrit tu o del que calcula el mateix model. En un paper que barreja les tres coses, això és l'únic que permet saber què cal repassar. I el que no ha entrat a les caselles es diu a part, amb el seu import al davant: les operacions exemptes, la inversió del subjecte passiu, els suplerts i el recàrrec d'equivalència existeixen i cal declarar-los, però no allà. Callar-los deixaria l'esborrany curt de diners de debò.

Tot s'emporta en un PDF que posa ESBORRANY a la capçalera, al peu de cada pàgina i al nom del fitxer. No és una mania: un paper amb caselles oficials i aspecte d'imprès es confon sol si se'l deixa. Això no presenta res, no envia res a l'Agència Tributària i no és assessorament fiscal; serveix per endur-se'l al gestor o per tenir-lo al davant mentre es teclegen les dades a la seu. S'hi arriba des del panell.

Què va portar la 0.12

Aquesta versió no afegeix funcions: arregla la que menys es perdona, que és veure-la. L'app es fa servir dret, amb una mà, a mig matí i moltes vegades al sol, i estava pensada per mirar-se amb calma. Les targetes van ara blanques sobre un fons gris en comptes d'a l'inrevés —gris sobre blanc són 1,05 a 1 de contrast i a plena llum senzillament no es veu on comença cada bloc—, i els blocs se separen amb una vora, no amb una ombra: una ombra al sol no existeix.

Tot el que es toca porta un contorn que es veu. El gris d'abans donava 1,4 a 1 sobre blanc, molt per sota del 3 a 1 que s'exigeix per a la vora d'un control, i l'efecte era el que calia esperar: un camp no semblava un camp. A més, les lletres dels formularis pugen a 17 i els camps i els botons principals a 56 punts d'alt, que és el que fa el tou d'un dit.

Els pressupostos i les proformes perden el vermell sencer: van en gris grafit, amb la vora discontínua i amb la seva etiqueta —PRESSUPOST, PROFORMA— al racó on una factura duria el seu estat. L'absència de vermell és el missatge: això encara no està facturat, i es veu sense llegir res.

I en obrir l'app ja no hi ha pantalla d'entrada. Demanava un correu i una contrasenya que no es comprovava contra res: quatre tocs abans de la primera factura a canvi de zero protecció, perquè les factures són al mateix mòbil i el mòbil ja té el seu desbloqueig. Ara s'entra directe. El correu s'ofereix una sola vegada, quan fas la primera còpia de seguretat o el primer enviament a la gestoria —que és el moment en què la pregunta s'explica sola—, i es pot dir que no sense que torni a sortir. La pantalla del logotip es queda; el que desapareix és el peatge.

Finalment, una correcció de text que importa més del que sembla: en anul·lar una factura, l'app diu ara que el registre d'anul·lació queda encadenat i pendent d'enviament a l'Agència Tributària. Donar per comunicat alguna cosa que no ha sortit de l'aparell és exactament el malentès que acaba en sanció.

Què va portar la 0.11

El gros: facturar parlant. A Emetre, dalt de tot, hi ha un botó de dictar. Dius la factura de seguit —«tres hores de consultoria a cinquanta euros per a Tallers Gómez, NIF B12345678»— i l'app en treu el client, el concepte, la quantitat, el preu i l'IVA. Entén els números com es diuen («mil dos-cents», «trenta-cinc», «una hora i mitja»), l'IVA dit de diverses maneres, el «sense IVA» i l'«IVA inclòs», i separa diversos conceptes d'una mateixa frase en diverses línies.

El que no fa, i és l'important: emetre. El que has dictat se t'ensenya abans de tocar res, amb el total al davant i amb el tros de frase d'on va sortir cada línia al costat, i només quan prems omplir es bolca al formulari de sota. Emetre continua sent un acte a part, teu, després d'haver-ho llegit. El motiu és concret: un reconeixedor de veu confon «seixanta» amb «setanta» i «dos mil» amb «dos mil cinc-cents», i aquest error no se sent en parlar, perquè un recorda el que va dir i no el que la màquina va entendre. Es veu llegint-ho. I una factura emesa no s'esborra: es rectifica amb una altra factura.

Si el teu aparell no porta reconeixement de veu, o si ets on no es pot parlar, hi ha una caixa per escriure la mateixa frase: passa pel mateix lloc i s'entén igual.

A més, tres coses de les que es noten en obrir: una pantalla de portada amb la marca, una pantalla d'entrada amb el teu correu —encara no comprova res contra res, i sempre pots entrar sense compte— i el botó de portar un client de l'agenda, que ara és ample, posa Selecciona client de l'agenda i és just damunt dels camps que omple, en comptes de perdut al racó de la capçalera.

I un aclariment que toca fer: els pressupostos i les factures proforma ja hi eren a la 0.10. No es veien perquè s'hi arribava des del menú dels tres punts, que Android amaga. Ara s'hi arriba des de botons que són a la vista.

Què va portar la 0.10

El primer, els pressupostos. Es fan igual que una factura —mateix client, mateixes línies, mateixos IVA i descomptes— però un pressupost no és una factura i l'app no fingeix que ho sigui: no gasta número de la teva sèrie, no entra a la cadena d'empremtes i no compta com a facturació mentre el client s'ho està pensant. Surt en PDF, amb la seva validesa, per enviar-l'hi.

Quan l'accepta, es converteix en factura sense tornar a teclejar res: allà sí que agafa número, s'encadena i apareix a la teva llista com qualsevol altra. Si el rebutja, queda apuntat amb el motiu, que d'aquí a sis mesos és just del que no te'n recordes.

I el segon, les factures recurrents: les iguales, les quotes i els manteniments. Es defineix la plantilla una vegada —cada setmana, cada mes, cada trimestre o cada any, amb el dia que toca, amb data d'inici i de fi si en té— i l'app s'encarrega d'avisar-te del que cal emetre. També del que va quedar enrere: si vas estar dos mesos sense obrir-la, t'ensenya els dos períodes pendents, fins a dotze cap enrere. Al concepte pots escriure {periodo} i {año} i te'ls omple, així que «Iguala de {periodo} {año}» surt com «Iguala d'octubre 2026» sense que la toquis.

El que no fa, i és a propòsit: emetre sola. No hi ha botó d'«emetre-les totes». L'app et diu què toca, t'ensenya el número que sortirà i l'emets tu, d'una en una. Un número de factura no es desfà, i una aplicació que factura mentre dorms és una aplicació que un dia factura a un client que es va donar de baixa el dimarts.

Una conseqüència que convé saber: una factura recurrent porta la data del seu període, no la del dia que l'emets, perquè la iguala d'octubre recuperada al novembre és d'octubre i declara al seu trimestre. L'única excepció és creuar l'any: un període de desembre que recuperis ja al gener surt amb data de gener. És el que evita repetir un número de factura, i l'app t'ho avisa abans d'emetre'l.

Què va portar la 0.9

El primer, el calendari fiscal. L'app ja sap què et venç i quan: el 303 i el 130 de cada trimestre, el 111 i el 115 si retens, el 390 de gener i el 347 de febrer, amb les dates reals —inclosa la domiciliació, que tanca cinc dies abans que la presentació i és on es enxampa més gent—. I no és un recordatori genèric: al costat de cada venciment hi va la xifra que et tocarà, calculada amb les teves factures del període. Saber que el 20 d'octubre cal pagar és una cosa; saber que són 1.240 € és una altra, i és la que fa que els diners hi siguin.

Apareix al panell, amb el que venç primer al davant, i quan faltin dotze dies o menys surt també en una banda damunt de la llista de factures, que és la pantalla on de debò s'entra. Convé dir-ho clar: són avisos dins de l'app, no notificacions del mòbil. Si no obres l'app, no sona res. Les notificacions d'Android arribaran més endavant.

I el segon, el teu logotip i el teu color a la factura. Es posen a Configuració, es desen sols tan bon punt els tries i surten al PDF que rep el teu client: el logotip a dalt a l'esquerra, damunt del teu nom —que continua sortint, perquè el nom i el NIF són obligatoris i una imatge no els substitueix—, i el teu color al titular, a la ratlla de la capçalera i a la caixa del líquid a percebre.

El que no es tenyeix, a propòsit: el segell d'ANUL·LADA, les bandes d'avís i la marca VERI*FACTU. Aquell vermell no és decoració, significa alguna cosa, i pintar-lo del teu color convertiria un avís en un adorn. Si tries un color clar, les lletres s'enfosqueixen soles el just perquè es llegeixin sobre el blanc del paper: a la pantalla del mòbil, amb fons fosc, un groc corporatiu es veu perfectament, i al foli imprès que obre el teu client no s'hi veu res. L'app t'avisa quan ho ha hagut de fer.

Res d'això no viatja a l'Agència Tributària ni entra a l'empremta: no canvia ni un import. Sí que convé saber que el logotip apareix també a les factures ja emeses, perquè el PDF es torna a dibuixar cada vegada que es comparteix. És inofensiu, però si reenvies una de març la veuràs amb la marca d'avui.

Què va portar la 0.8

El gran és l'anul·lació. Fins ara, una factura emesa per error es quedava posada. Ja es pot anul·lar, i convé entendre què significa això, perquè no és esborrar: la factura conserva el seu número i la seva empremta, es queda a l'històric marcada com a anul·lada, i el que s'afegeix a la cadena és un registre nou que diu que va quedar sense efecte. El número no es reutilitza mai. A partir d'aquí deixa de comptar com a facturació, desapareix del que cal cobrar i del facturat al client, i el PDF surt marcat com a ANUL·LADA a totes les seves pàgines, perquè qui ja el tingués sàpiga que no cal pagar-lo ni deduir-lo.

Abans d'anul·lar res, l'app pregunta si el que cal no serà rectificar. La diferència importa: anul·lar és per a la factura que no havia d'existir; si l'operació es va fer però la factura té alguna cosa malament, el que toca és una rectificativa. Anul·lar el que calia rectificar esborra una operació real i desquadra el trimestre.

El NIF es comprova mentre s'escriu, el teu i el del client, amb l'algorisme oficial de DNI, NIE i CIF, i sense connexió. No impedeix escriure: avisa sota el camp i torna a avisar abans d'emetre. És l'única dada d'una factura que es pot teclejar malament sense que res grinyoli, i entra en el càlcul de l'empremta, així que després d'emetre ja no es corregeix.

I des de Configuració es prepara l'enviament a la gestoria: tries el trimestre o l'any i l'app munta un ZIP amb els PDF de totes les factures del període, el CSV per importar i un resum de bases i quotes separades per tipus d'IVA, que és com s'omple el 303. Les anul·lades van a la seva pròpia carpeta i no sumen. És el que es fa quatre vegades l'any i fins ara consistia a remenar el correu.

Què va portar la 0.7

El primer, una cosa que fins llavors faltava i que no és un extra: la còpia de seguretat. Les factures viuen només al telèfon, que és exactament el que es perd quan es perd el telèfon, i l'obligació de conservar-les quatre anys continua sent teva. Des de Configuració es desa una còpia al correu o al núvol amb un toc, i es restaura igual de fàcil: abans de deixar-la entrar, l'app recalcula la cadena d'empremtes del fitxer i t'ensenya què conté —de quin emissor, quantes factures i de quines dates— perquè confirmis amb les dades al davant. Hi ha també exportació a CSV per a l'assessor, amb punt i coma i coma decimal, que és el que obre bé un Excel espanyol.

Després, el control de cobraments. Cada factura pot dur apuntat el que s'ha cobrat, sencer o a terminis, i la llista ho ensenya: el pendent, si està vençuda i des de quan. Es pot filtrar per sense cobrar, vençudes o cobrades, i cercar per número, client, NIF o concepte. Un cobrament no és un registre de facturació —no se signa ni es remet— i per això sí que es pot corregir i esborrar, al revés que la factura, que no es toca mai.

Tocant el resum que hi ha sobre la llista s'obre el panell: el facturat en l'any i en el trimestre en curs, comparat amb el mateix punt de l'any passat, els últims dotze mesos en barres i l'antiguitat del que està sense cobrar, per saber si el que falta fa una setmana o fa un any.

I des del detall d'una factura surten les dues coses que es fan amb una factura ja emesa: repetir-la —mateixa factura, data d'avui, número nou— i rectificar-la, per diferències o per substitució. Cap de les dues no emet res pel seu compte: totes dues obren la pantalla d'emetre amb tot posat per revisar-ho abans de signar.

Què va portar la 0.6

Una factura ja pot dur diverses línies, cadascuna amb la seva quantitat, el seu descompte i el seu tipus d'IVA, i el resum que es veu al peu el calcula el mateix motor que després signa el registre: el que ensenya la pantalla és exactament el que s'emet, sense diferències d'un cèntim. El camp de concepte suggereix el que ja has facturat abans, amb el preu que li vas posar.

Hi ha a més una agenda de Clients amb NIF o document estranger, adreça, venciment habitual i recàrrec d'equivalència, de manera que fer la factura número dos-cents al client de sempre no obliga a teclejar un altre cop les seves dades. Si ja tenies factures emeses, l'agenda s'omple sola a partir dels seus destinataris. Editar o treure una fitxa no toca cap factura ja emesa: les dades del client van copiades i signades dins de cadascuna.

Sobre les actualitzacions

L'app comprova en obrir-se si hi ha una versió més nova i t'avisa. Això no és un caprici: la versió del sistema informàtic viatja dins de cada registre de facturació i entra a la cadena d'empremtes, així que si alguna vegada cal retirar una versió, l'app deixarà d'emetre —mai de deixar-te consultar el ja emès— fins que actualitzis.

Sense connexió no es bloqueja res: es pot facturar igual.

Si alguna cosa va malament

Escriu a soporte@obtechnologies.com explicant què feies i què va passar. Rebràs un número de tiquet.